Els estudis i investigacions del TDAH han permès a les escoles la possibilitat de diagnosticar i tractar les necessitats d’un tipus d’alumnat que anys enrere eren considerats els “nens dolents” de les aules, on només destorbaven l’evolució de la classe i el seu ritme d’aprenentatge anava molt per sota de la mitja de l’aula.
Gràcies a aquests diagnòstics les escoles plantegen programes personalitzats tot incidint en l’alumne. L’aparició d’una tendència teòrica posterior a incidir no tant conductualment sobre l’individu i més sobre el context és el que m’ha incitat a proposar com a objectiu principal del projecte avaluar la situació dels nens i nenes de primer de la ESO diagnosticats amb TDAH al un centre escolar de Barcelona i analitzar quin tipus d’eines i recursos se’ls ha facilitat tot avaluant la conveniència, per la millora del seu desenvolupament, d’incloure altres tipus de eines, recursos o enfocaments teòrics que permetin, encara més, una millora en la seva evolució personal.
Per això caldrà analitzar i observar la tasca del servei d’orientació psicopedagògica del centre, del context de l’aula, dels professors i agents externs que tenen contacte amb aquest tipus d’alumnat, avaluar les estratègies que s’han fet servir amb ells i valorar la seva eficàcia. En funció dels resultats obtinguts caldrà redireccionar aquestes estratègies amb la finalitat d’obtenir una millora en l’aprenentatge dels nens amb TDAH del centre. Es pretén com a proposta el treball amb nens amb TDAH a través de les Intel·ligències Múltiples a l’aula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada