destacar que la decisió de reelaborar el projecte ve determinada per intentar cubrir un dels objectius del pràcticum que era procurar fer un projecte enriquidor de practicum. Com ja he destacat en la conclusió que he presentat al blog l'enriquiment del projecte per mi ha estat veure la meva capacitat d'adaptació i flexibilitat davant els problemes que se m'han anat presentant.
entenc que no poder aplicar el projecte li resta punts a la finalitat mateixa de les prèctiques, però em quedo amb l'esperança d'haver obert un foradet en els futurs projectes globals que es puguin plantejar en el centre.
Us presento doncs la meva reelaboració del projecte de Practicum I.
Pac1. Reelaboració del projecte de treball.
1. Descripció del tema del projecte.
Actualment les escoles es troben inmerses en un canvi ideològic fruit del ritme ràpid i frenètic amb el que la societat està canviant. Això està portant als equips d’assessorament psicopedagògic a establir noves pautes d’actuació dintre de les escoles i com a conseqüència tendir a treballar amb una metodologia molt més col·laborativa i basada en el treball en xarxa.. L’aparició d’una tendència teòrica a incidir no tant conductualment sobre l’individu i més sobre el context és el que m’ha incitat a proposar com a objectiu principal del projecte avaluar la metodologia de treball en les aules de primer de la ESO en el centre L’Estonnac de Barcelona i analitzar quin tipus d’eines i recursos se’ls ha facilitat, tant a professors com a alumnes, tot avaluant la seva conveniència, per tal de millorar els processos d’E-A.
Per això caldrà analitzar i observar la tasca del servei d’orientació psicopedagògica del centre, del context de l’aula, dels professors i agents externs que tenen contacte amb aquest tipus d’alumnat, avaluar les estratègies que s’han fet servir amb ells i valorar la seva eficàcia. En funció dels resultats obtinguts caldrà redireccionar aquestes estratègies amb la finalitat d’obtenir una millora en l’aprenentatge dels nens i nenes. Es pretén com a proposta el treball a les aules de primer de la ESO la incorporació d’unes pautes o dossier informatiu al professorat que inclou com a base teòrica la Teoria de les Intel·ligències Múltiples a l’aula.
Supòsits teòrics del projecte.
A l’hora de plantejar i desenvolupar el projecte parteixo d’un enfocament sistèmic on hauré de determinar els objectius i necessitats dels nens modificant els elements necessaris per arribar a aquests objectius. No només s’analitza el trastorn dels alumnes sinó que també es treballa en la interacció que s’estableix entre els nens, el context i aquells elements que formin part d’aquest. Per tant, això em porta a pensar que qualsevol millora en una d’aquestes parts provocarà canvis en la resta degut a la seva interrelació, caldrà doncs incidir en el procés d’adaptació de tots els elements. Cal tenir present que no hem d’oblidar que els alumnes són persones que hauran d’inserir-se en una societat molt canviant i per tant els haurem de dotar d’aquelles competències que permetin la llibertat de ser creatius en funció de les seves capacitats i habilitats (paradigma educatiu: aprenentatge situat on destaca la importància de l’activitat i el context per a l’aprenentatge. Es proposa doncs, un aprenentatge vinculat al context i a unes determinades tasques que els alumnes han de fer per adquirir les competències socials.[1]) procuraré arribar a la consecució dels meus objectius mitjançant el treball multisensorial provinent de una teoria que està agafant força al món educatiu: la Teoria de les Intel·ligències Múltiples, de Gardner, segons la qual existeixen set capacitats cognitives en l’ésser humà: intel·ligència lingüística, logicomatemàtic, cinestésicacorporal, musical, espacial i social (interpersonal i intrapersonal)[2]. D’aquesta manera Howard Gardner aposta per una intel·ligència multiforme amb una tendència clarament cognitiva que considera a l’individu un organisme actiu en la seva actuació amb ments capaces de tenir activitat autònoma i no només reactiva.
Segons Gardner no totes les persones tenen tots els llenguatges i representacions mentals possibles, sino que existeixen diferents formes d’utilitzar aquestes intel·ligències molt en funció dels contextos que les requereixin. D’aquí extrec la importància de relacionar aquesta teoria amb els nens amb TDAH ja que són precisament aquest tipus d’alumnat al que haurem de dirigir els nostres esforços en trobar com o de quina manera exploten les seves intel·ligències.
Aquest tipus d’enfocaments em porten a plantejar el projecte sota un punt de vista constructivista, i per tant, partint de l’experiència i motivacions dels alumnes treballar sobre un aprenentatge significatiu que, a la llarga, permeti als alumnes adquirir una autonomia major a l’aula, tot reduint l’ajuda en la ZDP (Vigotski) que el professor, en molts casos, li resulta difícil treballar pel volum d’alumnes que es troben a les seves aules. L’objectiu és facilitar un equilibri entre el que els nens seran capaços de treballar sense ajuda i l’ajuda que hauran de necessitar de l’educador. Aquest és un repte molt important sobretot tenint en compte que a mesura que els nens van superant les etapes escolars el tipus d’ajuda que el professor dona als alumnes (potenciant l’atenció, l’aprenentatge i el seguiment de les normes) es va reduint tot just perquè consideren que arribat a certs nivells els alumnes ja han d’haver assolit aquest tipus d’habilitats cognitives i d’autocontrol.
Així és aquí on considero que he d’enfocar la meva observació, en l’aplicació d’aquestes ajudes per part de professors, pares i professionals. Per tant la base del meu projecte serà l’elaboració d’un dossier enfocat al professorat on també s’inclourà una part informativa del que són les Intel·ligències Múltiples pensades tant per informar als professors com per informar a les famílies.
Raons de la seva tria, interès i prospectiva.
Al llarg dels estudis hem anat debatent a classe i treballant en les diferents assignatures la importància que el psicopedagog ha de donar al context, i per tant la relació dels nínxols ecològics que s’estableixen.
Al plantejar al centre la possibilitat de les pràctiques i un cop reanalitzat el meu projecte inicial l’equip d’assessorament em va comunicar la tendència del centre a voler treballar d’una manera molt més global, tot proposant projectes que no només incidissin sobre l’individu en particular sinó també sobre la manera de funcionar del centre.
L’equip d’assessorament del centre és un equip jove, constituït fa dos anys que està començant a introduir una nova forma de treballar en el centre: pautes pels professors a aquelles alumnes amb necessitats educatives especials o trastorns concrets, petits projectes enfocats a un context determinat (tallers per alumnes de 4t o una proposta recent per treballar la relaxació amb alumnes de 2n de Batxillerat de cara a enfocar les PAU més tranquil·lament.
Sota aquesta perspectiva de voler donar una passa més en una intervenció molt més preventiva vaig plantejar al centre la possibilitat de treballar amb Primer de la ESO i valorar quin tipus de metodologia s’estava utilitzant a les aules per tal de valorar si es podia plantejar algun projecte de millora de cara als processos d’E-A.
I és aquí on radica el meu interès, en aquesta evolució no ja tant enfocada cap a l’estudi exclusiu de l’individu sino com he comentat abans sota un punt de vista teòric molt més sistèmic on l’avaluació del context i la influència que rep en el nen adquireixen la importància suficient com per a ser objectes d’anàlisi, estudi i intervenció conjunta.
Considero que l’aplicació de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples a l’aula permetrà poder adaptar-se a les necessitats educatives de cada nen, especialment si aquests estan oberts “a veure el món d’una forma més activa”.
Principalment els objectes d’estudi de la meva intervenció seran les tres aules de primer de la ESO. Sempre tenint en compte el context en el que es troben, de forma individual, l’aula, l’etapa escolar, el centre, l’entorn familiar i l’entorn social.
Per tant les variables d’anàlisi que hauré de tenir en compte seran:
- Observació, anàlisi i avaluació de les estratègies utilitzades per l’escola amb els nens i nenes.
- Planificació de les estratègies utilitzades a l’aula que es poden aportar per la millora de les necessitats dels nens i nenes de primer de la ESO.
- Si la disponibilitat de temps a l’escola ho permet, valorar la possibilitat d’aplicar i avaluar les estratègies proposades.
• Alonso. Motivar para el aprendizaje. Teoria y estratègies. Ed. Edebé. Barcelona: 1997
• Coll, C. I Martín, E. (1993). La evaluación del aprendizaje en el currículum escolar: una perspectiva constructivista. A C. Cofi, E. Martin, T. Mauri, M. Miras, J. Onrubia, I. Solé i A. Zabala. El constructivisme en el aula (1 la. Ed., cap. 7, pp. 163-183). Barcelona: Graó
• Huguet, T. (1996). El asesoramiento psicopedagógico y la colaboración entre la família y el centro educativo. AC. Monereo i I. Solé (Coords.). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva professional y constructivista. Madrid: Alianza Universidad.
• Miranda, A., Roselló, B., i Soriano, M. (1998). Estudiantes con deficiències atencionales. Valéncia: Promolibro.
• Monereo, C, et.al. Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Ed. UOC. Barcelona:2003.
Webgrafia.
Tenint en compte que no hi ha garanties que el pla de treball que plantejo es pugui posar en pràctica per la no disponibilitat de hores en el centre a poder aplicar-ho, he plantejat el pla de treball en funció a tres fases força diferenciades:
- Observació i anàlisi dels subjectes i el context escolar.
- Preparació de les estratègies a aplicar, el projecte pròpiament dit.
- Presentació del material realitzat a l’escola per a la seva possible futura presentació a les famílies i professorat del centre
Paral·lel a la realització del pla de treball se m’ha ofert la possibilitat d’assistir a dos reunions programades amb l’EAP per tal de poder observar el treball col·laboratiu entre escola i EAP. Per tant disposaré aquestes reunions com una fase a part del pla de treball o fase 0.
Descripció de les fases del pla de treball:
| Fase 0: Reunions amb l’EAP Data: 15 novembre i 20 desembre. Hores: 6 Objectius: l’objectiu principal d’aquesta fase és conèixer la tasca realitzada de l’equip d’assessorament psicopedagògic del centre juntament amb l’EAP de la zona. |
| Activitats i continguts: en aquesta primera fase és molt important observar tots els processos treballats a nivell col·laboratiu per tal d’aconseguir adaptar les necessitats dels nens amb el sistema educatiu en el que es troben. |
| Instruments i/o tècniques: es farà servir principalment la tècnica de la observació i participació de forma passiva en les reunions entre l’equip d’assessorament i l’EAP per tal de poder observar i valorar tota la tasca educativa realitzada fins el moment per a aquests. |
| Indicadors d’avaluació: la possibilitat de poder contrastar tota la part teòrica que es treballa al llarg del meu procés de formació amb la realitat de la pràctica educativa en els centres. Gràcies a aquestes reunions podré valorar la viabilitat de introduir tota la part teòrica del meu projecte en la realitat de la pràctica docent en el centre. |
| Fase 1: Observació i anàlisi dels subjectes i el context escolar. Data: setembre-octubre. Hores: 31 Objectius: l’objectiu principal d’aquesta primera fase és analitzar el context de l’aula i el centre per tal d’avaluar quines han estat les estratègies i tècniques utilitzades amb els alumnes, tant a nivell escolar com familiar. |
| Activitats i continguts: en aquesta primera fase és molt important observar tots els processos treballats per part de l’equip d’assessorament: tasques que realitzen, rols i funcions, relació amb la comunitat educativa. Valoració de les programacions presentades per cada professor dintre de la seva àrea. Realització d’una enquesta enfocada al professorat per tal de valorar la metodologia i les estratègies utilitzades actualment. |
| Instruments i/o tècniques: es farà la tècnica de la observació i participació de forma passiva en les reunions de l’equip d’assessorament psicopedagògic del centre per tal de valorar tota la tasca educativa realitzada fins el moment per a aquest. Es passarà un qüestionari al professorat per tal de valorar la metodologia utilitzada per cada professor dintre de la seva aula. |
| Indicadors d’avaluació: analitzar i valorar els resultats obtinguts en l’enquesta al professorat i les programacions obtingudes de cada àrea per fer una comparativa entre la metodologia que el professorat realitza a l’aula i els objectius d’àrea que es proposen tot enfocant-lo als subjectes del pla de treball. |
| Fase 2: Preparació de les estratègies a aplicar. Data: octubre-novembre Hores: 45 Objectius: l’objectiu d’aquesta fase serà l’adequació del treball fins ara realitzat amb la realització del pla de treball proposat, tot basant-me en la Teoria de les Intel·ligències Múltiples. Adequar la teoria a la metodologia necessària per treballar sensorialment amb els nens i nenes de primer de la ESO |
| Activitats i continguts: Preparació d’un dossier informatiu enfocat al professorat de primer de la ESO (que es pot fer extensiu a la resta del claustre) amb diferents recomanacions i una introducció al treball de les intel·ligències múltiples a l’aula. Juntament amb una justificació d’aquesta proposta. |
| Instruments i/o tècniques: de nou l’observació i la recollida de dades seran el punt clau d’aquesta fase. Entrevistes amb l’equip d’assessorament del centre per tal d’adequar el dossier a la filosofia de centre de l’escola. Anàlisi documental: llei educativa de secundària, teoria de les intel·ligències múltiples a l’aula, metodologia constructivista, filosofia de centre, programacions realitzades, protocol realitzat pel professorat en el cas de necessitar alguna ajuda externa. Elaboració del dossier de treball tot tenint en compte tots els factors avaluats, revisats i proposats. |
| Indicadors d’avaluació: amb les reunions que mantingui amb l’equip d’assessorament psicopedagògic del centre i un cop analitzada la contextualització del centre podrem valorar si l’aplicació de les teories proposades pot ser efectiva. Contínues entrevistes amb el tutor de centre per tal de valorar la realitat de la posada en pràctica de la teoria presentada. |
| Fase 3: Presentació del pla de treball Data: desembre Objectius: presentació del pla de treball en el bloc. |
| Activitats i continguts: tenint en compte que en un principi no em resultarà possible l’aplicació del pla de treball que realitzaré per poca disponibilitat horària en el centre pel projecte; he considerat important el fet que des del bloc es pugui anar veient l’evolució del projecte i per tant la retroalimentació i avaluació de la viabilitat del projecte serà realitzada per l’aula i el tutor de la UOC a través del bloc que realitzarem per elaborar el seguiment de les pràctiques. |
| Instruments i/o tècniques: presentaré el dossier elaborat per treballar a les diferents assignatures en el bloc de l’aula de forma que qualsevol company es pugui nodrir, avaluar i valorar la viabilitat del projecte. Per altra banda presentaré el projecte al tutor de centre per a que també pugui valorar la seva viabilitat. |
| Indicadors d’avaluació: per valorar que el projecte pugui ser viable serà important la retroalimentació que pugui obtenir del tutor del centre així com dels comentaris i aportacions que des de el bloc de pràctiques pugui rebre. No puc plantejar-me la possibilitat d’avaluar el projecte ja que d’entrada no hi ha temps disponible per posar-ho en pràctica. |
M'agradaria poder comentar tdah, intel.ligències múltiples i saber més de com funciona el col.legi Montserrat. Podries enviar-me un correu a agonromero@terra.es ? Moltes gràcies!
ResponElimina