Em pregunto com estar segurs sobre les planificacions que realitzem, com poder saber si allò que distribuim, organitzem i planifiquem per a que surti en unes dates es pot complir.
He pogut comprobar al llarg del meu projecte que totes les fases que he realitzat han sofert modificacions, bé perquè els objectius eren ambiciosos, bé perquè la realitat del centre no em permetia aplicar allò que havia planificat o bé perquè a vegades depenenm d'altres factors com: que les persones participin del projecte tot presentant alguns materials (qüestionaris, propostes...) i aquests es retrasen.
Per tant, i tornant al principi d'aquesta intervenció... és tot error meu? No he planificat prou bé? És fruit de la meva inexperiència? és un plegat de tot?
a vosaltres també us ha passat??
Hola Sandra,
ResponEliminaComentar-te que està molt bé que siguis una seguidora activa dels blogs dels companys!
Hola Sandra,
ResponEliminaCrec que és molt normal això que t'ha passat, a mi m'ha passat el mateix, fas una organització, però tal com dius no depèn tot de tu i en el nostre cas encara menys. Quan jo vaig fer l'organització o pla de treball no vaig reflexionar prou sobre el rol del psicopedagog "en pràctiques" i han hagut molts aspectes que hauria d'haver tingut en compte, però bé s'aprèn dels errors oi?
Tens tota la raó! no hi havia pensat tant detingudament. Penso que un dels meus errors ha estat pensar que el projecte l'havia de plantejar com a psicopedagoga del centre i NO! no havia de ser així ja que les limitacions com a persona en pràctiques són molt elevades!
ResponEliminaEs triga temps en guanyar la confiança de les persones que t'envolten per a que puguis opinar i proposar projectes que l'escola vulgui escoltar.
Si ja és dur treballar en un centre escolar, de pràctiques... hem de tenir present que treballem amb "material sensible" (persones) i que els centres son entitats amb una vida pròpia, com si fos un rusc d'abelles. Jo també em trobo estranya, tot i que han estat molt amables amb mi però, és moooolt dificil.
ResponEliminaM'ha fet molt gràcia el comentari de psicopedagogs "en pràctiques", si portessim un "L" igual ens seria més senzill "circular". Crecq ue també això ens ajuda a crèixer, ja que tenim més perspectives, punts de vista... el fet de no estar "intoxicades" per altres històries també ens fa veure i centrar-nos millor, no creieu????
Lorena
Potser tens raó Lorena, però jo m'he sentit massa teórica al centre. És a dir... hem estudiat molta teoria al llarg de la carrera però com l'apliquem? no hi ha la fórmula màgica i en molts casos veure que no sempre la teoria es pot adaptar a la realitat escolar és frustrant.
ResponEliminaVull creure que quan estiguem treballant com a psicopedagogs/gues podrem accedir a un coneixement més intern del context en el que ens movem que ens permeti centrar-nos millor tal i com tu comentes. Penso que el temps que hem dedicat al nostre primer practicum és elevat(si pensem també en les hores que dediquem a preparar el projecte, el blog...) però alhora és poquet per "circular" pel centre i acotar-nos més a la seva realitat. No creieu?
Estic d'acord amb el que comenteu companyes! Jo també he hagut de fer canvis (i ben grans!) al meu projecte. Per començar he volgut ser molt ambiciosa! Semblava que tantes hores haurien de donar per més. Ara entenc com és sent una psicopedagoga d'un servei extern!!! No és el mateix que ser sempre al mateix centre.
ResponEliminaPetits entrebancs com que les persones implicades no es possin d'acord amb les dates, l'alumne no havia vingut a classe aquell dia... coses que no podem fermar per molt que ho programem. Tan sols ens queda pensar que aquestes cosetes ens passaran si feim feina en aquest àmbit,no?
I contestant al darrer que comenta la Sandra: Sort que tenim el pràcticum II!!!
Tota planificació i programació realitzada ha de sofrir un canvi, ja que treballem amb nens i aquests no són fixes, estàndars, sempre iguals... per tant, tothom hem de modificar en un moment o altre la nostra planificació o programació.
ResponEliminaCrec que lo bo és això, poder fer els canvis necessàris i dir que ho hem de modificar. La bona feina es fa així, ni per un moment has de pensar que si l'has de modificar és perquè t'has equivocat, sinó que has de pensar que l'has de modificar perquè no treballem amb màquines i els nens són canviables.
No penso que sigui una equivocació haver de modificar un pla de treball, però sí que crec que m'he equivocat en plantejar un tipus de metodologia per aconseguir aquests objectius, tal i com diu la Esther, massa ambiciosos.
ResponEliminaDesprés de les vostres intervencions veig clar que el practicum II millorarà respecte a aquests punts: situar-me a l'escola com a psicopedagoga en pràctiques i analitzar molt més la realitat en la que s'inscriu el centre de pràctiques.
Entenc que la necessitat per la que van sortir els meus objectius hi és però potser la metodologia ha estat massa ambiciosa. No puc pretendre canviar un context en els pocs mesos que estic de pràctiques en un centre. De fet en el centre on estic és un procés que s'està treballant fa anys!
Bones, Sandra
ResponEliminaDir-te, que igual que a tu i a la resta de companyes, a mi també m'ha succeït el mateix. Creia que 75 hores era molt temps i que havia de realitzar moltes actuacions. I com a tots, ara em trobo que m'han faltat moltes hores per acabar el que tenia previst al principi, o que durant les diferents fases he anat fent modificacions.
Però jo crec que el poder reflexionar al llarg de les pràctiques del que anem fent en el nostre treball, ens fa adonar-nos que coses són importants i cuales són menys. Per exemple, dedicar temps a reunions de grup i individuals per recollir informació, per realitzar un seguiment, per reforçar el treball realitzat o per obtenir feedbacks o avaluacions és alguna cosa imporante, perquè estem treballant amb persones i moltes vegades aquestes necessiten sentir-se acompanyades, escoltades o assessorades i segurament, serà més temps del que teníem previst (es fa difícil quantificar). També, que nosaltres (estiguem en pràctiques o titulats) com psicopedagogs, moltes vegades som els que hem d'adaptar-nos als temps de les persones amb les quals treballem i no a l'inrevés. Això provoca que no sempre les coses vagin al ritme que esperem.
Però ja et dic, que ni crec que sigui un problema un error aquest desajustament temporal (per això estem en pràctiques) perquè parlant amb gent que es dedica a aquesta professió, escoltes que ells, després de molts anys, encara els segueix passant el mateix, perquè cada realitat amb la qual treballen, cada projecte que duen a terme és diferent i cadascun necessita el seu temps i el seu procés.
Em sembla molt interessant i enriquidor el debat establert entorn a una qüestió real amb la que ens troben en el desenvolupament de la pràctica profssional i les reflexions i anàlisis que us ha generat.
ResponEliminaSandra, la capacitat d’ajustar tot fent les modificacions necessàries al pla d’intervenció previst quan en veiem la necessitat, és una de les competències professionals que hem d’adquirir com a psicopedagogues/ gogs.
Imma m'agrada que comentis això perquè precisament encaixa amb una de les reflexions que estic elaborant per la conclussió final que hem de posar al blog! Em quedo molt més tranquila veient que no vaig tant errada i que les pràctiques, tot i tenir forces entrebancs, m'han resultat molt enriquidores!!!
ResponEliminaGràcies!